Les Nits de les Vídues (Llagostera)
Un pallasso, una cadira i una maleta. Quan estan sols s’aturen, seuen i contemplen. Ara fa sol, ara fa núvol, i ara sol… i núvol.
Un pallasso innocent, però conscient, que té qualsevol recurs per a combatre l’avorriment; una cadira per a seure, per a jugar, per a ballar, i per a mil històries més; i una maleta que no sabem què hi ha a dins. “Tot sol” en busca de… companyia; “i núvol” per allò que ens agradaria dir i no ens atrevim.
