Les Nits de la Coma (Cassà de la Selva)
Les heroïnes d’allò impossible es van presentar durant la meva infància, un migdia d’estiu, dins la cuina de casa meva. La meva mare pelava patates mentre em parlava de les vicissituds de les meves àvies i d’altres parentes properes, a l’època de la guerra. Jo l’escoltava en una casa segura i confortable, amb la tele de fons i menjant pa amb xoriço. De sobte, la veu de la meva mare va començar a vessar relats que van recollir les meves oïdes. La meva ment vessava imatges d’aventura, de risc, compromís, valentia, justícia i llibertat.
Les heroïnes d’allò impossible em continuen acompanyant. Han alimentat els meus jocs i damunt les seves espatlles puc mirar i qüestionar la meva pròpia experiència.
Què passaria si aquestes heroïnes apareguessin de sobte en el segle XXI? Què és allò heroic? És possible concebre-ho dins un context d’alternatives aparentment estèrils? Per a què serveix transmetre episodis de vides situades a la perifèria de la Història?
